Del 13 de juny 2006 al 13 juny 2007 75 anys de la mort de Santiago Rusiñol
El 13 de juny de 1931 Santiago Rusiñol va morir a Aranjuez, al bell mig d’una de les múltiples estades que hi havia fet per pintar-ne els Jardins Reials. Acabava de fer setanta anys i posava punt i final a una dilatada i interessant trajectòria dedicada a l’art. Pintor, narrador, introductor del poema en prosa a Catalunya, dramaturg, periodista, col·leccionista de forja catalana antiga, teoritzador de l’art total i del sacerdoci de l’art, creador de la figura literària del senyor Esteve, i, per damunt de tot, capdavanter del moviment modernista durant els anys del tombant del segle xix al xx, Santiago Rusiñol va fer de la seva vida i de la seva obra l’encarnació del mite de l’artista modern, amb projecció europea i reconeixement internacional.
Aquest any 2006 farà setanta-cinc anys de la mort de l’artista, i l’Ajuntament de Sitges vol commemorar l’efemèride amb l’organització d’un gran projecte cultural al voltant de la figura del “senyor del Cau Ferrat” –la casa taller que l’artista es féu construir a Sitges entre 1893 i 1894 i que va llegar al municipi després de mort– i de l’impulsor de les festes modernistes que van convertir la “Blanca Subur”, símbol de l’art i de la cultura, en una societat en ple procés de transformació i fuetejada per la guerra de Cuba i Filipines, en un punt de referència ineludible dins el moviment regeneracionista que es va produir a Catalunya i a Espanya en el marc de la “crisi del 98”.
Durant un any –del 13 de juny de 2006 al 13 de juny de 2007– l’Ajuntament de Sitges vol fer reviure simbòlicament l’esperit de les festes modernistes i potenciar la imatge de la ciutat que Santiago Rusiñol va contribuir a crear, una imatge indestriable de l’art i de la cultura, de la civilitat, de la modernitat i de l’europeisme. Per això, l’Ajuntament de Sitges vol contribuir a rellançar la figura de Santiago Rusiñol i a actualitzar-ne l’obra a través d’actes diversos –conferències, cursos, simposi, itineraris, pàgina web, edicions i reedicions de llibres, documental– i, sobretot, de la recuperació i millora del patrimoni arquitectònic i cultural de la vila i la creació dels “Caus” del segle xxi que serveixin per actualitzar l’impuls artístic i modernitzador que Rusiñol plantà a Sitges.
El 13 de juny de 1931 Santiago Rusiñol va morir a Aranjuez, al bell mig d’una de les múltiples estades que hi havia fet per pintar-ne els Jardins Reials. Acabava de fer setanta anys i posava punt i final a una dilatada i interessant trajectòria dedicada a l’art. Pintor, narrador, introductor del poema en prosa a Catalunya, dramaturg, periodista, col·leccionista de forja catalana antiga, teoritzador de l’art total i del sacerdoci de l’art, creador de la figura literària del senyor Esteve, i, per damunt de tot, capdavanter del moviment modernista durant els anys del tombant del segle xix al xx, Santiago Rusiñol va fer de la seva vida i de la seva obra l’encarnació del mite de l’artista modern, amb projecció europea i reconeixement internacional. 
Any Rusiñol
