Santiago Rusiñol converteix els jardins del Generalife i de l'Alhambra de Granada en un dels punts de referència indiscutibles de la seva obra pictòrica a partir de 1895, moment en què inicia el tema simbolista per excel·lència del jardí abandonat. Santiago Rusiñol va viatjar a Andalusia –molt especialment a Granada, tot i que també va estar a Sevilla, Córdova i Màlaga- en diverses ocasions: a part del 1895, el 1897 hi fa una important estada pictòrica i literària, que l’artista aprofita per pintar, a més dels jardins del Generalife, el ruïnós Palau de Víznar, i per afermar els lligams amb la intel·lectualitat granadina –Àngel Ganivet va arribar a fer una estada al Cau Ferrat de Sitges i va escriure sobre Santiago Rusiñol com a capdavanter del moviment modernista- compromesa amb el projecte regionalista. Santiago Rusiñol va reflectir pictòricament a través dels jardins abandonats i literàriament a partir de la prosa poètica de la narració “Andalusia vista per un català” i dels poemes en prosa d’Oracions (1897), una Andalusia allunyada del tòpic del “flamenquisme” que es converteix en model fins i tot per als mateixos artistes i escriptors andalusos. Ja al final de la seva vida, Santiago Rusiñol va participar, convidat per Manuel de Falla, en el Concurso de cante jondo que es va celebrar a la plaça de los Aljibes de Granada l’any 1922.