A partir de 1892, aquest viatge d’anada i de tornada és constant, com a mínim fins al canvi de segle, en què les estades de Santiago Rusiñol a Sitges s’espaien. Rusiñol traslladarà el seu taller i la seva col·lecció de forja catalana al nou Cau Ferrat sitgetà, una construcció feta sobre els fonaments de dues cases de pescadors des de la qual es veu únicament el cel i el mar. És l’espai ideal per a l’artista modern, el sacerdot de l’art que consagra la seva vida i la seva obra a la creació, a la investigació en totes i cadascuna de les arts, del teatre a la pintura, de l’òpera a la literatura, de la música al cant coral, de l’escultura a la dansa.

Per això, hi acudeixen totes aquells privilegiats que se senten formar part d’un grup més o menys compacte i que s’autoanomen modernistes. Primer són quatre gats els que acudeixen amb el tren a Sitges per assistir a l’exposició de pintura moderna el 1892, a l’estrena de La Intrusa, de Maurice Maeterlick, i al concert de música simbolista del belga César Franck l’any 1893: els companys de la tipografia de L’Avenç, en la revista dels quals col·labora Santiago Rusiñol, Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas-Carbó, Jaume Brossa, Alexandre Cortada o Pompeu Fabra; els companys de la tertúlia de La Vanguardia, a l’Ateneu Barcelonès, especialment Raimon Casellas, i pocs més, entre els quals tanmateix cal destacar el músic Enric Morera o el col·laborador del Diario de Barcelona, Joan Maragall. Tots ells fan del Modernisme o de l’adjectiu modernista la seva bandera contra l’anquilosament i el provincianisme de la societat catalana i espanyola en general. Més endavant, amb el Certamen Literari del Cau Ferrat, el 1894, el mateix any de la processó cívica pels carrers de Sitges amb els grecos, amb l’estrena de La Fada, amb llibret de Jaume Massó i Torrents i música d’Enric Morera, el 1896, o amb altres activitats més o menys identificades amb les Festes Modernistes, com és ara el projecte de l’estàtua a El Greco o l’estrena de teatre català modern, l’afluència de públic cada vegada és més important. Cadascuna de les Festes Modernistes de Sitges és programàticament dedicada a la promoció, a Catalunya, de la modernització i de l’europeïtzació d’una parcel·la de les arts. Al costat d’aquestes performances, el Cau Ferrat organitza moltes altres activitats d’acord amb aquesta voluntat modernitzadora, europeïtzadora i regeneradora: des de les estades de l’Orfeó Català al Cau Ferrat fins a la dansa serpentina representada en una plataforma al damunt del mar.

D’altra banda, Santiago Rusiñol necessita la sanció de Barcelona pel que fa a la seva obra. Per això, exposa a la Sala Parés; publica les seves obres literàries a la tipografia de L’Avenç i a la Llibreria Espanyola d’Antoni López; col·labora a La Vanguardia dirigida per Modest Sánchez Ortiz; participa en diverses tertúlies que es reuneixen a la ciutat, especialment la de La Vanguardia a l’Ateneu Barcelonès; participa en la creació del cafè dels Quatre Gats, del qual és usuari habitual; comença a escriure per al teatre, primer monòlegs i després quadres poemàtics en un acte amb il·lustracions musicals i pictòriques, abans de fer l’entrada triomfal en el món del teatre comercial a partir de 1901, al Teatre Romea.