Els vincles que estableix Santiago Rusiñol amb Madrid són indestriables de la campanya de reivindicació de la pintura d’El Greco que sorgeix de les relacions entre l’artista català i el pintor Ignacio Zuloaga durant els anys que tots dos comparteixen pis a París, una relació que comença amb l’adquisició, per part de l’artista català, de les dues pintures que seran col·locades solemnement al Cau Ferrat el 1894, en el marc de la Tercera Festa Modernista, i que s’acaba amb la inauguració, el 1898, de l’estàtua d’El Greco, producte de la subscripció popular realitzada fonamentalment entre els ciutadans de Sitges. Entre una cosa i l’altra, Santiago Rusiñol i els seus amics viatgen a Toledo i a Madrid, visiten esglésies on hi ha pintures d’El Greco i el Museo del Prado, i estableixen una sèrie de relacions interessants amb la intel·lectualitat madrilenya que comparteix amb els catalans la voluntat de regenerar el país a través de la cultura. Més endavant, Santiago Rusiñol convertirà els jardins d’Aranjuez en un dels temes recurrents de la seva obra pictòrica i, de manera més puntual, pintarà el paisatge de Cuenca. La freqüència de les seves estades en terres castellanes s’incrementa, a començament de segle, amb l’intent de l’artista d’obrir-se terreny com a dramaturg entre el públic madrileny, tant a través dels contactes que hi manté l’actor Enric Borràs com de les col·laboracions diverses que Santiago Rusiñol fa amb Gregorio Martínez Sierra i María de la O Lejárrega.

La mort de Santiago Rusiñol a Aranjuez i el trasllat del cos de l’artista al Círculo de Bellas Artes de Madrid, on s’instal·la la capella ardent, converteixen aquestes ciutats de Castella i La Manxa en uns dels més importants “llocs de Rusiñol”.