Florència és una de les dues ciutats italianes de referència de Santiago Rusiñol i una de les fonts indiscutibles on va beure durant els seus anys de formació com a artista. El viatge que hi va fer l’any 1894 té encara el seu reflex a les parets del Cau Ferrat de Sitges i en un dels textos més interessants i actualment menys coneguts de Santiago Rusiñol: Impresiones de arte (1897). A més, Florència esdevé una de les icones de la Bellesa ideal (amb majúscula) que Santiago Rusiñol converteix en el tema del llibre de poemes en prosa titulat, significativament, Oracions (1897). No és estrany, doncs, que durant la Primera Guerra Mundial, Santiago Rusiñol faci bandera de la seva aliadofília i que accepti de recórrer, juntament amb Miguel de Unamuno, Manuel Azaña i Luis Bello el front italià, per tal de denunciar el crim contra la humanitat que suposa la destrucció del patrimoni artístic i cultural de la civilització europea.

Els Deu jorns en el front italià, publicats a L’Esquella de la Torratxa, esdevenen, amb les Espurnes de la guerra, aparegudes també a L’Esquella entre 1914 i 1918, una defensa aferrissada de la Cultura enfront de la Barbàrie.

L’altra ciutat italiana emblemàtica de Santiago Rusiñol és Roma. Hi va fer diverses estades, sobretot al final de la seva vida, i en va tornar amb pintures de la Villa d’Este de Tívoli i la Villa Torlonia de Frascati, a part d’unes interessants impressions de viatge que va publicar el 1922 i el 1923 a L’Esquella de la Torratxa, sobretot les que reflecteixen el desconcert de la mirada de l’artista vell davant l’aparició, en l’escena política europea, del feixisme de Benito Mussolini.