Per això, enfront del que representa Barcelona, la ciutat industrial, despersonalitzadora i massificada, l’artista construeix a Sitges el Temple de l’Art, el lloc on s’aixopluguen els “ferits d’indiferència”, els incompresos adoradors de la bellesa, els defensors de la cultura com a antídot als mals de la societat burgesa. Aquest temple, conegut amb el nom de Cau Ferrat, edificat sobre els fonaments de dues cases de pescadors, amb una finestra des de la qual només es veu el blau del mar i del cel, li havia de servir de recer espiritual, el clos on dipositar i conservar els referents artístics, literaris i musicals de l’artista, el seu “museu imaginari”: des de les col·leccions de forja catalana medieval, de vidre o de ceràmica, fins a les obres dels seus principals referents artístics, tant els contemporanis a Santiago Rusiñol -Ramon Casas, Pablo Ruíz Picasso, Ramon Pitxot, Miquel Utrillo, Ignacio Zuloaga, Pablo Uranga, Malono Hugué- com els referents històrics sobre els quals edifica la seva obra, especialment el pintor barroc Domenico Theotokopoulos “El Greco”, i els prerafaelites.
