Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol no va convertir, tanmateix, el seu temple sitgetà en una torre de vori, sinó que hi hi va oficiar, en nom de l’art i de la bellesa, per a un públic cada vegada més extens. A través de les conegudes festes modernistes, destinades, cadascuna d’elles, a reivindicar la renovació dels diferents llenguatges artístics –la primera, el 1892, es va dedicar a la pintura, la segona, el 1893, al teatre i a la música simbolistes, la tercera, a la literatura, la quarta, el 1897, al teatre líric català i la cinquena, el 1899, novament al teatre-, Rusiñol i els seus amics es proposaven contribuir activament al procés de recatalanització de Catalunya, l’única via que, segons ells, garantia la “regeneració” d’una societat, la catalana, que es trobava indefectiblement lligada –políticament parlant, és clar- a l’Espanya que perd les últimes colònies durant la guerra de Cuba, entre 1894 i 1898. Així, la reivindicació de la modernització de la cultura catalana esdevé indestriable de la construcció d’una cultura del catalanisme que, si primer es planteja en un sentit fonamentalment ideològic, ben aviat adquireix una important dimensió política. Aquest procés, que es manifesta i es desenvolupa durant la darrera dècada del segle XIX, és el moviment cultural, polític i ideològic que a Catalunya es coneix amb el nom de Modernisme i del qual Santiago Rusiñol és considerat com a capdavanter indiscutible. Dels anys de la guerra de Cuba, els de màxima relació de l’artista amb Sitges, és el projecte de dedicar una estàtua al pintor barroc conegut amb el sobrenom d’El Greco a través d’una subscripció popular; la denegació del bronze per a la realització de l’estàtua per part del Ministerio de la Guerra serà el catalitzador de la radicalització del discurs catalanista de l’artista: un país que nega el bronze per a una estàtua dedicada a un artista en nom de la guerra no mereix sobreviure. L’estàtua a El Greco, de pedra, realitzada per l’escultor Josep Reynés, es va inaugurar, al passeig marítim de Sitges, el 29 d’agost de 1898.